|
APRENENTATGE
Des
d’aquest cantó del sotsobre
gairebé no es pot copsar l’acritud
dels tons, com tampoc no s’aprecia,
si t’he de ser franc, la fermesa
dels pigments, la persistència d’olors
conegudes. Arrabassar, això sí,
un poc de sol que il·lumine
aquest balanceig insòlit.
Ves per on,
quan més necessitava un referent
per a cada tarda, una ficció
en la qual refermar-me, res no faig
per mantenir-me fidel als colors, a l’eco
de les síl·labes. Sabedor
que les formes del desig no viatgen soles
sinó que combinen amb el blanc i negre
del possible, em sento incapaç d’enllestir
el tram que pose fi al teu rostre, de moblar
amb monòlegs el decorat del teu silenci.
Vèncer la pressió de tot un cos.
Fugir de tu. 
|
