|
Què queda de l’amor sinó el contrast.
El sol es creua amb la nit. No recordo
altre sol. El teu cos acull la dispersió
de totes les simfonies. No escolto altres cants.
I la mirada aquosa es deleix per una música
callada. I el silenci abrusa.
T’estic parlant d’uns ulls tancats
en el somni evanescent del migdia.
No hi ha cap desig impune,
cap imperi sense petja.
|