Arribar a la “puresa” de la mirada
no és difícil, és impossible.
Walter Benjamin
¿T’és possible de viure
algun instant sense el guiatge
de la cartografia, sense un mapa
a les mans? Amb el desig
de confondre’m el pas,
surto de casa, com cada dia,
i amb veu aliena i amb certa por
m’embarco en naus que no temen
l’instint, la més pura atracció
del buit (viatges que ofereixen
l’amplitud del món). I obro
la porta i m’endinso en altres geografies
i estenc les ales i gemego acotacions
al marge contra paraules fallides
i mil·lenàries que malfien dels cossos
que no conec (ara ja no gaire lluny de mi).
Sé que l’horitzó no existeix.
És un decorat perfecte. Com un sol rogenc.
Com la terra mullada. Com un gest
d’un rostre que no m’ignora,
encara no. Els desitjos esmicolen
l’impasse de la mirada, la lògica
de la cartografia. Si cap mapa
no exhaureix la realitat, ¿qui la inventa?
|
