|
|
 |
|
Joan Elies Adell Pitarch |
|
|
|
|
Beques i idiomes |
|
|
||||||
|
||||||
|
|
LA IMPERFECCIÓ Amb l’alba a les parets, la ciutat sembla un
càstig.
Joan Fuster
I d’on aquesta fal·lera per la crueltat? Camino per una ciutat distant
on la proximitat és invisible, i no em pregunto d’on arriba el plor i la misèria, l’odi sord. Seria molt més fàcil per la meua part abandonar a l’oblit d’una grafia desconeguda aquesta ràfega d’opressió que ressona com un cant. Dur com una mol·lície,
l’excusa d’un llenguatge rocós que defuig la pròpia responsabilitat amb la compra d’unes almoines que mai no faran possible ni la satisfacció de la realitat ni l’acompliment dels somnis més pregons. La vida aquí ja és un supòsit. Així com l’amor i les paraules desinteressades. Un desig qualsevol. ¿Tot és a causa, em demano, d’aquestes mans de nen que escodrinyen el so de les meues butxaques? Em quedo mirant aquestes mans llargues, netes, normals, buides. Els adjectius ja no em poden protegir d’aquest rostre irrefutable que se’m transfigura en l’amargant delicadesa de la Història.  |
|
|
||
|
||||||
|
||||||
|
||||||