LA LÒGICA DE LA BREVETAT

L’aire que respiro
és tan feble com la lògica
insistent de la brevetat.
És per això que només
et puc oferir la música d’un desig
que brolla de les pells fresques
d’una nit de tardor, tan misteriosa
i explícita que no sé com puc sentir-la,
entre les mans. Una forma distinta
d’arrodonir una aigua marina
que arrossega moltes més coses
que no pas jo.

UN MATEIX CEL