LA MAR

Sé que de la soledat
només pot fugir aquell viatger
que llisca lleuger per damunt
de les ombres que mai
no va conèixer i, des de l’exili,
somnia l’únic lloc que li queda
per saber-se altre sense dolor:
un illot d’escuma saturada d’atzur.

El desig del mar és llavors un altre desig.
Una altra mar. Una mirada
a l’horitzó que a la gola es desfà.

 

UN MATEIX CEL