L’OBLIT DELS CONTORNS
Serà un dia com qualsevol altre.
Les paraules, però, no podran ser les mateixes,
ni la presència del vent, un mar que ja no és
en calma. Tampoc el pas de les hores.
Serà un dia com qualsevol altre
i no sabràs com dir-me adéu,
potser jo intuiré una tonalitat
en el rostre, en uns ulls que ja
no diuen rectes.
Llavors hauré d’acceptar les meues
pròpies paraules,
empassar-me-les.
Suau, molt suaument,
com regalims de suor,
aniré perdent l’olor del teu cos
i retrobaré el camí del record,
cada cop més ampli...,
un oceà immòbil, l’oblit dels contorns.
|