PER CADA OBJECTE (English version)

 

He començat a arrencar, irracionalment,
els pocs trossos de vidre que queden al parabrisa
d'aquest vell cotxe abandonat,
desinflat de rodes, amb llantes saquejades
i tots els panys forçats. Els tinc entre els dits,
jugo amb ells sense por, invisibles als ulls,
notant els cantells punteguts, les arestes esmolades,
com fragments de llenguatge que s'arreceren massa
a la vida, a punt per tallar. Per cada objecte
que em passa per les mans podria imaginar
una història ben intencionada. Acabo fent-los servir,
sense excepció, com a fruits fora de temps.
¿Encobreixen sempre, i necessàriament,
la meua voluntat quan començo a escriure un poema?
En realitat em fan patir, com una infecció,
aquestes miques de vidre que em raspallen
els palmells de la mà. Fet i fet hauria d'haver decidit
no acostar-m'hi gaire, a aquest cotxe desballestat.
I tanmateix aquesta petita molèstia, com l'aire fred
que entra per la finestra oberta en un matí
de febrer, serveix també per airejar la casa.