FINS I TOT LA PLUJA

“Avui s’ha endut la pluja tots els somnis”
Jaume Pérez Montaner

Avui ha plogut. Fins i tot la pluja,
se t’assembla. Cauen, encara, gotes
últimes, esborralls de la teua ombra,
regalims inèdits envers un dolç
reducte –aquest paviment meu–, que absorbeix
les paraules abaltides i somnicats
d’un simple aiguat, que serva les libracions
dels núvols més amenaçadors i obscurs,
cossos a trenc de plor.
Avui ha plogut. Hi vindrà el silenci, però.
L’escarida lluïssor dels dia cercarà un rostre
de primavera i m’esquerdarà el cor,
novament, el somriure trist.
És la distància que sap d’aquells vestigis
quan més s’escampa la tempesta,
qui descriu l’escorça
de l’amor innominat. Com desig de sorra,
tot esbossant un desert
que es mor, humitós, xop.