GRANS RELATS

 

L’espessor del desert.
Grans de sorra
que el vent escampa i, a un temps,
agombola i perd. El seu poder?
Capaç de desembrossar
l’ordit de mirades que es volen
sàvies o verges, privilegiades,
en ser vistes de biaix.
El gest màxim de la infimitat.

Camino amb pas escàs
per aquest desert. La rara
coherència de l’incoherent.
Densa terra sensible
descrita amb el traç
incomplet d’una veritat
que ha de conviure
com un paràsit amb l’olor
d’ambre de la imperfecció.

 

 

UN MATEIX CEL