La representació és un discurs
caníbal
SIGMUND FREUD
Ara, com si desviés els ulls
i pogués allunyar-me
dels records invocats,
anoto aquesta frase al bloc:
«Vull parlar de la construcció
de la realitat». Així, dels rostres
anegats per nits d’insomni
només contemplo l’aigua i la mar,
el verd del vent, l’instant propici
del saber. No és tracta, però, de cap
descripció. Res no sé de paisatges.
M’hi reconec en la humiliació
de la infinitud. Com si de blau
s’anés entelant cada parpella en saber
la funció última de la perplexitat.
|