TRAVESSIA

En aquest temps,
com qui llegeix les capçaleres
de diaris antics i així evitar tornar
sobre les pròpies passes, desfer el camí,
torno aquí, a l’empara d’un passat
regit per xifres concretes, amb nom
i cognom: dia, mes i any.
Com qui sap la certesa del trajecte.
Com qui ha deixat casa pròpia.

En aquest temps,
com qui només llegeix novetats
si són un simple recurs a la tendresa,
omplo de convicció les meues paraules.
Ultrapassen el sentiment, tanmateix.
Només puc sentir allò que sent el meu cos
quan sembla allunyat del seu ésser
i flota com un paraigua sense objecte:
llançat a l’aire en un dia esplendorós de sol i vent.