LA MIRADA D’ULISSES
¿És aquesta realment la primera pel·lícula,
la primera mirada?
TO VLEMMA TOU ODYSSEA
Potser tot coneixement no comença
amb els ulls. Potser, quan la meua mirada esdevé
mirada, no hi ha cap responsable,
algú a qui són degudes les coses. Potser són
els meus ulls avesats a les distàncies,
orbs de tanta mirada, els qui no saben encabir
aquest fragment de deliri, aquest rostre
inèdit i il·legible, que al desordre de les imatges
s’aferra. Potser, desitjós d’un esguard de xiquet
que tot ho reinventa (aquella mirada
capaç de, al caos, donar-li forma), no me n’adono
de la urgència del present, dels ulls de l’ara,
del valor i dels límits de cada metàfora.
Si sóc un col·leccionista de mirades
desaparegudes, ¿per què també sóc
incapaç
d’imaginar les mans que ara m’obliden,
de retrobar la innocència
de qui mira per primera vegada?
No sé on vaig. Sovint vaig creure que ho sabia.
Ítaca és la fi del viatge, però el viatge
continua.
|