VERSOS QUE SEMPRE ACOMPANYEN
“Cansat de tants versos que no fan companyia”
SALVADOR ESPRIU
Et visito amb freqüència.
Tot i saber que mai no podré
estrènyer tota la veritat que escenifiques.
M’agrada preguntar-me
des de quin cos em parles o d’on sorgeix
la veu ignorant que el pas dels anys
no aconsegueix mai d’enfosquir.
Simplement esmentares
una passió que he fet meua
(tot i que sé que és fora de mi),
i continua parlant dintre meu
com si parlés la meua boca.
Aconsegueix de dir-me
a través de veus que em neguen.
Ningú no és espectador de la meua lluita.
Les paraules són en mi, però.
Em deixen ben al descobert.
En trànsit. Aprenent dels límits.
Qualsevol llum és un artifici
que es transforma a cada lectura.
Sóc un residu més. Com qualsevol frase feta.
Em sé inexistent. Fins visitar-te.
Hi ha versos que sempre acompanyen.
|
