Aquest treball és fruit d’una doble necessitat. La primera, el pas ineludible que tot estudiant ha d’escometre quan arriba a les acaballes del seu trajecte acadèmic: la realització d’un treball de fi de carrera. Una passa que, idòniament, hauria de donar compte del bagatge assolit al llarg de tot el seu aprenentatge. Habitualment, però, les imposicions sense més, siguin de la naturalesa que siguin, esdevenen un incòmode company de viatge. D’aquí ve la importància de fer d’aquest escull alguna cosa més que un mal tràngol pel qual “s’ha de passar”. La segona necessitat, que és la que autènticament ha donat ales al treball, respon precisament a aquest requeriment. Perquè la decisió d’elaborar una web d’hermenèutica poètica neix també, ben bé podríem anomenar-ho així, d’una pulsió interna, d’una necessitat d’expressar-se, amb la pretensió d’encarar una situació que em sembla anòmala i insuficient (l’exegesi i la crítica de la poesia). Això vol dir, ras i curt, que el treball s’origina també pel “plaer d’acceptar” un repte.

No puc negar que el meu interès per la poesia, especialment per la poesia catalana contemporània, ve de lluny. Un interès que em permet afirmar de primera mà no només les ja conegudes dificultats a què s’ha d’enfrontar el lector del gènere líric, sinó també com aquestes traves l’acaben abocant sovint a una situació, que jo m’atreviria a titllar de desemparança. Perquè si bé és lògic que la poesia actual, per la seva pròpia joventut, tingui fretura d’estudis ben fonamentats, no ho sembla tant que les ressenyes i crítiques, així com els pròlegs dels llibres de poesia, no s’ajustin, amb massa freqüència, a les expectatives de la majoria de lectors. És a dir, que no suposen, habitualment, una especial ajuda a l’hora de facilitar la lectura i comprensió dels poemes. Segons el meu entendre, la crítica literària actual pateix de nombroses mancances. Sense voluntat ni competència per fer un diagnòstic encertat dels problemes de la crítica al nostre país, sí que em permeto esbossar-ne alguns. En primer lloc, tal vegada, el seu excessiu obscurantisme i tecnicisme, que palesa una insuficient voluntat explicativa i pedagògica. En conseqüència, en comptes d’establir ponts entre l’escriptor i el lector pot arribar a construir murs o dèdals que dificultin encara més la lectura; en segon lloc, observo, també, a l’hora de explicar les obres, un cert menysteniment del discurs poètic sobre el qual, lògicament, s’hauria d’articular; això és, de vegades no se serveix de l’obra en qüestió per dialogar-hi, ja sigui per donar-li suport o discrepar-hi; i finalment, entenc que les crítiques que apareixen en diversos mitjans de comunicació evidencien una preocupant tendència al reduccionisme perquè sovint limiten la seva àrea d’estudi en direccions estètiques molt tancades, amb la qual cosa no s’obren nous camins per als lectors. En aquest punt, crec adient situar la polèmica que ha sacsejat darrerament el món de la crítica literària catalana i en què s’ha fet evident no només l’existència d’acusades diferències de criteri sinó també la presència de sectarismes.

L’objectiu d’aquesta web d’hermenèutica és, doncs, presentar una alternativa a l’acte crític de lectura que d’alguna manera pugui complementar i modular aquestes carències observades. Mitjançant la naturalesa oberta i hipertextual de la xarxa, aquesta web vol mostrar, a partir de la descripció, comparació i comentaris personals de cinc poemes, que l’acte crític amb una missió “elevada” i útil per a la literatura s’hauria de fonamentar en la lectura aprofundida del text, en la seva valoració i, lògicament també, en la interpretació personal de cada lector. Una lectura, que en aquest cas és la meva i que aspira a ser absolutament compatible, compartible i complementària amb les que altres lectors puguin dur a terme. Això és, convertir la web en una tribuna oberta, democràtica i interactiva per als lectors, però també per als mateixos crítics, de tal manera que puguin emprar-la per contrastar les seves opinions més tècniques i fonamentades, i extreure’n conclusions.

L’enfocament del treball es recolza en dos pilars fonamentals: la teoria literària, especialment aquella que posa èmfasi en la intertextualitat i en la recepció lectora; i la tematologia, disciplina pròpia de la literatura comparada que ens ha de fornir un punt de vista privilegiat per al objectiu d’aquesta web. Els pressupòsits teòrics de què parteixo són essencialment dos: el primer, l’assumpció que la intertextualitat és inherent al fet literari, tant en la seva codificació (l’acte creador) com en la seva descodificació (l'acte de lectura); el segon, íntimament lligat amb el primer, és la consideració que la recepció final d’un text, en última instància, és patrimoni individual de cada lector. Perquè llegir no és altra cosa que recontextualitzar amb el bagatge propi de cada lector (històric, psicològic, ideològic i cultural) un text que alliberat de la seva autoria roman pendent de nova significació.

Aquests pressupòsits teòrics troben el seu hàbit natural dins de la tematologia. D’una banda, el fet de partir d’un punt força concret (el tema), ens facilita una visió panoràmica, no sectària, de les diferents escoles teòriques que han potenciat de manera gairebé exclusiva el paper de l’autor o el del text. Un punt d’anàlisi, per tant, que bandeja els plantejaments de caire restrictiu, especialment aquells que han pretès emfasitzar els vessants historicista i estructuralista de la creació literària. D’altra banda, el fet que el nucli de la web siguin cinc poemes enllaçats temàticament pel nexe de la creació literària, ens ha d’oferir, encara, arguments addicionals per reflexionar al voltant d’altres aspectes també relacionats amb la teoria literària i el fet d’escriure.

Evidentment, la naturalesa hipertextual del treball ens atorga uns recursos tècnics impossibles d’habilitar amb la lectura lineal tradicional. No debades, podem explicitar d’una manera molt més efectiva la intertextualitat de què parlava. Es tracta, de fet, de posar a l’abast del receptor un recorregut de lectura que presenta similituds funcionals òbvies amb els mecanismes mentals del pensament, sempre lligats a l’associació d’idees. Talment una cançó ens pot evocar un record de la infància, la lectura d’una frase, d’una metàfora o d’un senzill sintagma, ens remet també a aquest món intertextual e individual que cada lector duu a dins. D’aquesta manera, s’ha de fer evident que la comprensió i vivència d’un poema no només és la descodificació literal de la semàntica textual sinó que suposa obrir constantment noves cruïlles i posar-les en relació amb altres textos, records o evocacions. Així és com es recrea i s’enriqueix la lectura d’una obra, alhora que s’afavoreix la seva comprensió i valoració. Una opció, per tant, que assumeix sense embuts el component marcadament subjectiu que sempre té l’anàlisi d’una obra literària. Això desdibuixa, és clar, les fronteres entre l'autor i el lector i ens presenta el jo poètic com una veu fragmentada en l’alteritat. Estem davant, doncs, d’una nova dimensió textual, d’un format lliure de jerarquies en què el text final i la seva significació està sempre en funció del lector.

Finalment, l'exploració i explotació de l’intertext particular de cada lector pot suposar una nova eina didàctica que potenciï la comprensió i el gaudi per la lectura. D’aquesta manera, aquesta web d’hermenèutica poètica ha d’esdevenir un recurs pedagògic perquè els docents, per exemple, puguin incorporar les lectures d’un mateix poema fetes pels diferents estudiants.