Els successius inventaris de 1415, 1523 i 1425 indiquen que ja mai no va sortir de la biblioteca reial. L’any 1840 la descripció de J. A. C. Buchon i J. Tastu és molt semblant:

 “L’Atles està format de sis planxes grans en pergamí vitel·la, enganxades sobre fusta, pintades en colors, or i plata, i agrupades en un sol volum amb enquadernació antiga. Aquesta ha estat restaurada en temps de la República Francesa; han marcat en les quatre cantonades de les cobertes les lletres R.F. i N.B. En elles s’hi troben gran quantitat de figures d’homes i d’animals, i, al costat, textos on s’expliquen les idees de l’època sobre la geografia i la història. Cadascuna d’elles medeix 23 polsades d’alçada per 18 d’ample; es pleguen per l’amplada en dos folis de 9 polsades d’ample cadascun.”  (Buchon, Jean A. C. Et Tastu, Joseph, “Notice d’un atlas en langue catalana manuscrit en l’an 1375 conservé parmi les manuscrits de la Bibliothèque Royale sous le nº 6816, Notices et extraits de manuscrits de la Bibliothèque du Roi, XIV, 2.^e partie, 1841.) Citat per Georges Grosjean.  Mapamundi del año 1375 (Barcelona 1983).

 Els sis plecs, de 63 cm por 50 cm. aproximadament, estaven enganxats a set petites planxes d’uns 25 cm. d’amplada; les tapes de la primera i darrera planxes folrades en pell de vedell (“cuir blanc”) i guarnides amb dues rosetes estampades en fred (“deux rondeaux ouvrez”), formaven les cobertes, mentre que les vitel·les lligaven unes planxes a les altres.

 Aquest atles, anomenat “Atles Català”, es conserva encara avui a la Biblioteca Nacional de França, al departament de manuscrits amb la referència “Ms, Esp. 30”. Malgrat les diverses restauracions, l’enquadernació ha anat cedint de mica en mica i els pergamins s’han esquinçat pels plecs. La darrera restauració ha deixat separades les 6 petites planxes de fusta.

 L’estat actual de l’original es molt delicat, fins al punt que s’ha descartat qualsevol intent de restauració pel perill i els danys irreversibles que tal operació podrien comportar.