En el seu format actual, tal com es conserva a la Bibliothèque Nationale de París. Consta de set taules soltes de les quals les cinc interiors contenen una meitat de full de l'Atles a cada cara, i les dues exteriors tenen en una cara una meitat de full i en l'altre l'enquadernació. Cada taula, formada per dues meitats, està considerada com una unitat, ja que aquest era el format original. Sabem que, quan es va enquadernar dividint els fulls per la meitat, després del segon full introductori hi anava la part dedicada a l'Àsia Oriental, la qual cosa vol dir que consideraven l'Atles orientat al sud i ordenaven els fulls d'Oest a Est, però això també pot ser degut a què l'enquadernador no tingués uns coneixements molt exactes sobre el tema. 

No sabem amb certesa quina era la intenció de l'autor, però mirat en conjunt sembla pensat per a ser llegit al voltant d'una taula. Hi trobem una escala a la part inferior de la Taula III que ens pot inclinar a pensar que mira al nord, però pot ser només el punt per on cal començar la lectura. També és cert que el nombre de llegendes que es llegeixen orientades al nord supera les que ho fan orientades al sud, però l'extens text de la làmina III queda invertit si ho orientem al nord. També hi ha una referència en el text que diu que Àsia està situada al nord (2a meitat Taula I), però potser aquí l'autor tenia al cap un d'aquells esquemes medievals dels tres continents en què Àsia, en orientació a l'Est, sempre queda a la part superior. 

Tot plegat ens fa concloure que és un tema no resolt o, simplement, que el tema no és excessivament important, atès que cal tenir present que aquest mapa està construït a l'estil dels portolans, cartes de navegar que es llegien sobre la taula del timó i s'orientaven d'acord amb el rumb de la navegació i per als quals l’orientació no era un tema primordial. 

És clar, això no obstant, que l'Atles no és un portolà per a ús diari, sinó una edició de luxe per a una biblioteca reial, però sí que es va fer a l'estil d'aquells i, per tant no és una qüestió determinant saber la seva orientació primitiva. Per facilitar-ne la lectura, el considerarem amb el nord a la part superior i el llegirem d'est a oest ja que és la “nostra” manera habitual de veure un mapa, però cal tenir present que, per la disposició del text i les il·lustracions, l’Atles es pot llegir tant orientat al nord com al sud.

 Quatre d'aquestes meitats (Taules I i II)  les ocupen les làmines d'informació de cosmografia i de navegació. En elles s'hi fa una representació astronòmica i astrològica del món. Hi trobem informacions sobre el calendari, el sol, la lluna, els planetes, el signes del zodíac i les marees. 

Taula I                                                                       Taula II

Les altres vuit meitats de full (Taules III, IV, V i VI) formen el cos central del mapa, la part pròpiament geogràfica. Si cadascuna té unes dimensions de 65 cm d'alçada per 25 cm. d'amplada, la representació del món conegut ocupa  un total de 65 cm per 2 m. aproximadament.

Taules III i IV

                  Taules V i VI

 Aquestes proporcions  van limitar el cartògraf en representar les regions situades a l'extrem nord i sud. Sembla que hagués realitzat l'encàrrec si retallant d'un mapa circular l'àrea demanada en forma de rectangle en direcció est-oest.

Altres mapes posteriors, com el Catalan-Estense  (1450-1460), conservat a la sala Estense de la Biblioteca de Mòdena, tornen a utilitzar la forma circular. Així doncs, no creiem que la forma de l'Atlas Català pugui afectar a la idea  que  tenien sobre les dimensions i forma del continent africà. Aquesta forma rectangular tampoc s'ha d'interpretar com un canvi en la idea d'esfericitat de la terra, ben assumida per l'autor com s'afirma clarament en la primera taula.: "... E la dita ymage o figura és redona a manera de pilota o semblant d'ou" (“dita imatge o figura és rodona com una pilota i semblant a un ou...”) i encara: "La forma enperó de la terra és redona per que és dita orbis, que vol dir redonea" (La forma de la Terra és rodona, i per això s'anomena orbis, que vol dir rodonesa).

              Catalan Estense (1450-1460)

Encara que no es correspongui amb l'estat actual, ens referirem a les taules seguint la numeració dels fulls i l’orientació al nord que es donen a l'edició de Diàfora (Barcelona, 1975).

Per raons de brevetat només farem un "inventari" de les quatre taules de tipus geogràfic, però, tot i no formar part d’aquest treball, descrivim les dues primeres taules per mantenir la unitat de l’obra. Les taules III, IV, V i VI, constitueixen la part més pròpiament geogràfica. En elles es poden apreciar dues part clarament diferenciades. Quan no hi ha una informació prou fidedigna i certa, l’espai s'omple de textos, personatges i escenes. Això passa especialment a les taules V i VI, les de la part més oriental. A les taules III i IV aquest fenomen només es produeix en les zones més extremes del nord o del sud. A la taula III, la primera en el nostre estudi, només succeeix en la part més occidental de l’Oceà, ja que la resta és plena de topònims.

CONCLUSIONS 

BIBLIOGRAFIA