. 

Portolà d´Angelino Dulcert, 1339.

2 pergamins (vitel·la) manuscrits amb il·lustracions reunits en una carta, 
750 x 1020 mm.
París, Bibliothèque nationale de France,
Cartes et Plans, Rés. Ge B 696.

  El Portolà signat per Angelino Dulcert a Mallorca el 1339, és la primera carta portolana elaborada a Palma. Està molt relacionada amb dos documents: l’un ha estat localitzat al palau Corsini de  Florència data dels anys 1223 – 1330 signat, segons que diuen per Angelino Dalorto. L’altre, conservat a la British Library, no està datat ni signat. Degut a la gran similitud entre les cartes de París i Florència, és probable que l’autor sigui el mateix, és a dir que hauríem d’assimilar Dulcert i Dalorto.

 Ja que es tracta de la primera obra realitzada amb certesa a Mallorca, les polèmiques sobre la carta de Dulcert estan lligades a l'origen de la cartografia catalana, orígens que van provocat debats importants als anys 1950. Alguns, com G. Caraci  fonamentat en la forma italiana dels noms Dalorto – Dulcert considerava  que la seva obra era una clara aportació del saber genovès a la cartografia catalana, mentre que H. Winter afirmava que Dulcert havia estat format a Palma, on hauria descobert les novetats estilístiques i la toponímia catalana. Més recentment, T. Campbell confirmava la relació entre Dalorto, Dulcert i l’anònim de la British Library.

 A partir d’un sistemàtic estudi toponímic ha establert  el caràcter original de “Dalorto” i la influència que va exercir sobre els cartògrafs italians i  que ha marcat, més que no pas el “Dulcert” l’evolució de  la cartografia catalana. T. Campbell conclou també que és més tard, cap al 1367 que es formen els topònims regionals. Aquesta “separació” de les escoles cartogràfiques podria explicar el fet de què les innovacions de l’Atles Català de 1375 hagin estat pràcticament ignorades pels italians. 

Sobre el portolà de Dulcert, els sobirans més exòtics han estat representats asseguts en els seus trons: al nordest l’emperdor Usbech, al sudest la reina de Saba, i per sota de la serralada de l’Atlas el rei Melly. Encara que porti atributs europeus com la corona, el ceptre o la flor de lis, els coixins, el turbant i el vestit que sembla una xilaba, en fan un veritable sobirà sarraí. Amb aquesta representació, Dulcert volia cridar l’atenció sobre l’or que Mussa Melly posseïa en gran quantitat.

CONCLUSIONS 

BIBLIOGRAFIA