En la bibliografia consultada se l’anomena indistintament “mapanundi”, “atles” o “portolà”. Malgrat la similitud, darrere d’aquests noms hi ha diferències que caldria precisar.

   Després, a partir de segle IX, el terme s’aplica a la representació gràfica del món, passant així de designar el continent a designar el contingut. Finalment, cap al segle XI, l’expressió es va ampliant i acaba per donar nom, d’una forma una mica equívoca, tant a  la descripció literària com a la representació figurada de l’univers.

 Una raó a favor de la denominació “mapamundi” és que realment ens trobem davant una representació de tot el món (conegut),  A més, a l’inici de la primera taula de l’Atles, que manifesta l'esperit amb què es va realitzar, hi podem llegir:  

"Mapa mondi vol dir aytant con  ymage del món e de les diverses etats del món e de les regions que són sus la terra de diverses maneres de gen qui en ela habiten". 

(Mapamundi vol dir el mateix que imatge del món, de les seves diverses èpoques, de les diverses regions que hi ha sobre la terra i els diferents tipus de gent que hi habiten) 

Per a una mentalitat medieval, descriure o mostrar la Terra significa dibuixar una imatge, construir una figura, però no tant sols dels aspectes espacials, sinó també històrics i antropològics. De bon  començament, imatges i textos han establert una estreta relació, perquè a l’Edat Mitjana, dir el món vol dir escriure’l i descriure’l alhora, és donar-lo a veure i permetre llegir-lo.