L'ATLES CATALÀ. Nota al text

LA LLENGUA: 
La llengua és un dels elements més singulars de l'Atles, ja que la nomenclatura no està donada en llatí, com en les cartes nàutiques anteriors, sinó en català. Aquest és el motiu que arreu se’l conegui amb el nom de “Català”.

 Els noms dels països estan escrits en majúscules, alternant lletres vermelles i blaves. Solen estar al centre dels territoris i l’orientació pot canviar en funció de les formes geogràfiques, però normalment va d’est a oest i de nord a sud. La mida de les lletres és variable segons la densitat de la informació, però no té cap relació amb la dimensió o la importància dels països.

 El nom de les ciutats està en vermell per les poblacions i ports més importants i en negre per les altres. Al llarg del litoral, on és més gran la  densitat, com ara a la part occidental (taules III i IV), els topònims s’escriuen perpendicularment a la costa, de vegades a terra o de vegades a l’aigua com és el cas de les illes. Quan se surt de la conca mediterrània i de les costes molt conegudes, les ciutats estan representades amb símbols més elaborats, com passa a les taules V i VI.

 Terra endins, el nombre de topònims és molt més petit, sempre estan escrits en vermell, la majoria en posició horitzontal i cada nom s’acompanya d’una il·lustració.

 Els noms de rius són escassos i normalment s’escriuen en negre, les muntanyes no són mai anomenades directament, però les anotacions en parlen, com en el cas del Mont Ararat.

 Els textos que acompanyen les imatges estan sempre en negre. Són més abundants quan hi ha més espai disponible per manca d’informació sobre un determinat territori. Així, els textos més extensos estan a l’extrem occidental, en ple oceà, i sobre tot a l’extrem oriental (Taula VI).

LA TRANSCRIPCIÓ: Per a la transcripció dels textos originals m’he basat en la proposada per Georges Grosjean a Mapamundi. Der Katalanische Weltatlas vom Jahre 1375. Dietikon. Zurich, 1977, completada amb l’observació directa del facsímil, quan el text ho permetia. Les taules s’indiquen en xifres romanes. Els títols en majúscules corresponen a títols de l'atles. La cursiva indica sempre un text que apareix en el mapa. Després hi trobem la traducció al català modern i, finalment, els comentaris sobre text i/o imatge. Els textos originals van en cursiva i la traducció en negreta. Els claudàtors indiquen el text més probable que suggereix G. Grosjean en els casos dubtosos.  Aquests són els tipus de lletra: TÍTOL Text original [text probable] Traducció al català modern Comentaris
INTRODUCCIÓ	L'ATLES CATALÀ	HOME
UNA APROXIMACIÓ ICONOGRÀFICA	ALTRES MAPES DE L'ÈPOCA	CONCLUSIONS  BIBLIOGRAFIA