APROXIMACIÓ ICONOGRÀFICA. Rosa dels vents

A partir de l’ús de la brúixola, la orientació dels mapes va de tenir l’est a la par duperior per a prefeir el sud, com van fer xinesos i àrabs), i, molt aviat, el nord. Sobre la rosa un s’inscriuen els diferents vents, el nord està indicat amb una flor de lis.

Cal remarcar que és la primera vegada que apareix el dibuix de la rosa del vents en la història de la cartografia.

 Curiosament, els noms dels vuit vents estan en italià,  mentre que al text de la Cosmografia (Taules I i II) hi figuren en català. Hi afegim altres denominacions de cada un d’ells.

 Nord: Tramuntana (tramontana, tramuntane, septentrio, septentrional)
NE: Grego (grech, aquilo)
Est: Levante (levant, lavant, llevant)
SE. Laxaloch (exaloch, exeloch, axeloch, xaloch)
Sud: Metzodi (mig-jorn, mitg-jorn, migt-dio)
SO: Libetzo (lebeg, lebes, libeg, leves, llebeig)
Oest: Ponente (ponent)
NO. Magistro (mestre, mestra)