. 

Atles de Pietro Vesconte, 1313.
6 pergamins manuscrits il·lustrats, 480 x 400 mm.
Paris, Bibliothèque nationale de France,
Cartes et Plans, Rés. Ge DD 687. 

  Un genovès, Pietro Vesconte (“Petrus Vesconte de Janua fecit”), és l’autor de  l’Atles marí més ben conservat. Posteriorment en farà d’altres. Vesconte distingeix entre l’Atles, els fulls del qual anomena “taules” (fecit istas tabulas), que al començament eren fixades sobre fusta,  i la carta aïllada a la que anomena “carta”.

 A diferència de la Carta Pisana que està orientada al nord magnètic, l’atles de Vesconte de 1313 està orientat amb l’Est a dalt. Una altra cosa curiosa és que l’escala no és constant. Aquestes diferències indiquen que els atles permeten molta més flexibilitat que les cartes nàutiques. A més, permeten introduir altres elements de consulta, no cartogràfics, com ara textos cosmològics o astrològics, calendaris lunars, etc. Aquestes característiques el fan més propi d’una biblioteca que no pas per anar a bord d’un vaixell.

CONCLUSIONS 

BIBLIOGRAFIA